12/09/2012
Comunicat de suport al Bisbe Pere Casaldàliga

COMUNICAT DE SUPORT AL BISBE PERE CASALDÀLIGA I DE DENUNCIA A LES AMENACES QUE ATEMPTEN A LA SEVA VIDA, PER DEFENSAR LA “CAUSA INDÍGENA” . EL BISBE PERE DÓNA SUPORT AL DRET A LA TERRA DE MARÂIWATSÉDÉ, DELS INDIS XAVANTES.

Degut a les amenaces que està rebent el Bisbe emèrit Pere Casaldàliga de Sâo Félix d’Araguaia(Brasil), pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als Xavantes. I degut al clima de violència creixent a la zona, al acostar-se les dates d’aquest més de desembre en que, invasors que van ocupar les terres  seran desallotjats per fi per donar compliment a l’ordre judicial.

El Bisbe Pere ha estat aconsellat per autoritats i amistats i en decisió comunitària amb l’Equip Pastoral a sortir de Sâo Félix d’Araguaia per uns dies, per donar compliment al mandat de salvaguardar la seva vida, degut a les repetides amenaces que està rebent. Fa dos dies que el Bisbe Pere ha sortit de la regió.

Fem aquesta denuncia a la societat, als Moviments solidaris i a la Comunitat Internacional perquè vetlli i sigui reconegut internacionalment el Dret Indígena a la seva terra, i es salvaguardi i es supervisi el retorn a la terra Xavante.

Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el Bisbe Pere i  la Prelazia de Sâo Félix de la "causa indígena", i apostem per l’acció pacifica de la justícia en aquesta causa local que ens afecta globalment.

Associación Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga. Barcelona-Catalunya
Barcelona, 9 de diciembre de 2012
araguaia@pangea.org
http://araguaia.pangea.org/

CARTA DE LA COMUNITAT XAVANTE DE MARÂIWTSÉDÉ A LA SOCIETAT BRASILERA (català)

COMUNICADO DE APOYO AL OBISPO PEDRO CASALDÀLIGA Y DE DENUNCIA DE LAS AMENAZAS QUE ATENTAN CONTRA SU VIDA POR DEFENDER LA “CAUSA INDÍGENA”. EL OBISPO PEDRO APOYA EL DERECHO A LA TIERRA DE MARÂIWATSÉDÉ DE LOS INDIOS XAVANTES.

Debido a las amenazas que está recibiendo el obispo emérito Pedro Casaldàliga de Sâo Félix do Araguaia (Brasil), por su posicionamiento a favor del retorno de las tierras indígenas Marâiwatsédé a los Xavantes. Y debido al clima de violencia creciente en la zona, al acercarse las fechas de este mes de diciembre en que invasores que ocuparon las tierras serán desalojados para dar cumplimiento por fin a la orden judicial.

El obispo Pedro ha sido aconsejado  por autoridades y amistades y en decisión comunitaria con el Equipo Pastoral a salir de Sâo Félix do Araguaia por unos días, para dar cumplimiento al mandato de salvaguardar su vida, debido a las repetidas amenazas que está recibiendo. Hace dos días que el obispo Pedro ha salido de la región.

Hacemos esta denuncia a la sociedad, a los Movimientos solidarios y a la Comunidad Internacional para que vele y sea reconocido internacionalmente el Derecho Indígena a su tierra, y se salvaguarde y se supervise el retorno a la tierra Xavante.

Nos sentimos plenamente identificados con la defensa que desde siempre ha hecho el obispo Casaldàliga y la Prelazia de Sâo Félix de la "causa indígena", y apostamos por la acción pacífica de la justicia en esta causa local que nos afecta globalmente.

Associación Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga. Barcelona-Catalunya
Barcelona, 9 de diciembre de 2012
araguaia@pangea.org
http://araguaia.pangea.org/

25/03/2012
2012 : BON VIURE - BON CONVIURE

Escola S.Josep (Salessians)
C/Rocafort 42
Barcelona 

Consulta el tríptic de la trobada

 

 

Missatge d’en Pere Casaldàliga per a la Trobada Sumak Kawsay

El passat 25 de març va tenir lloc la trobada d'engunay sota el lema Sumak Kawsay (Bon viure, bon conviure). En Pere Casaldàliga ens va fer arribar aquest missatge mitjançant un vídeo que va ser projectat durant la jornada.

 

BON VIURE, BON CONVIURE 

Déu vos guard, gent de la Trobada, gent solidària. Una trobada més, ja són moltes i al cap d’avall, tota la nostra vida hauria de ser trobada, encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Déu, trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura.

Aquest any el tema de l’Agenda Llatinoamericana, el tema de la trobada és molt estimulant enmig d’un món trasbalsat per aquesta crisi fenomenal, que afecta tan especialment a Europa, a la sàvia, a la poderosa, a la històrica Europa. Sentia unes veus noves, molt antigues, però que no les respectava, no les considerava, unes veus plenes de saviesa, plenes d’experiència, plenes de simplicitat, plenes d’esperança. El Sumak  Kawsay, bon viure, bon conviure, la Trobada, el bon conviure, la convivència és el  desafiament mes gran que té la persona humana al món, com persones, com famílies, com ciutats, com països, com continents, com món: la convivència.

La trobada que feu, que fem avui, és una celebració de la trobada que ens ha de acompanyar durant tot l’any, tota la nostra vida, malgrat la força  del capitalisme egoista, dels programes dels bancs, de l’exclusió programada cada cop més indignant, hi pot haver, hi ha d’haver una convivència humana, pacífica, alegra. Hem de ser llevat d’esperança. Jo repeteixo que ens ho poden prendre tot, menys la fidel  esperança.

Ara la joventut, sobre tot, ens ha donat un missatge d’ indignació, indignem-nos però al mateix temps cultivem, conreem l’esperança, una indignació no amarga, una indignació militant, lluitadora, constructora, una indignació que s’ha de traduir en gestos diaris, en encontres diaris, en programes diaris. Cada dia ha de ser una nova trobada. Jo us agraeixo de tot cor la vostra solidaritat -gent amiga, gent de casa- la comprensió, la companyia que ens feu fa tants anys i us demano que escampeu aquest sentiment, aquesta passió de trobada, d’encontre, de convivència arreu del món.

Us vull dir al grup Araguaia i els altres grups de solidaritat, de fe i de justícia, d’ecologia: si el món oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de ser, i amb  molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser església paral·lela, però haurem de ser, de tant en tant, església que actua paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les necessitats i de les esperances del món.

Jo, un bastó, la Paraula de Déu, la vostra companyia i compartint amb tots vosaltres un gran sentiment de compassió de la humanitat que pateix, d’indignació profètica, de convivència amb l’Eucaristia prolongada, diària. Com més som, més podrem donar, com més donem, més rebrem.

A tots vosaltres, sobre tot aquells que no han pogut participar de la Trobada, potser  fins i tot per raons de malaltia o altres problemes, una forta abraçada des de l’Araguaia.

La canoa aquesta, que és símbol de la Prelatura, una Prelatura formada per pobles indígenes, per camperols, per nordestins,… diferents tipus de pobles però tots dins de la mateixa canoa, símbol de la Prelatura però, potser, símbol també de tota la humanitat. Tots anem en el mateix barixell, tots tenim el mateix mar, tots tenim la mateixa esperança. Una forta abraçada i la pau subversiva i dolça de l’Evangeli.

Gràcies.

Programa

10:00 h. Inscripcions i recollida de documentació.
10:30 h. Benvinguda i presentació de la jornada.
10:45 h. Ponència:

BON VIURE - BON CONVIURE. A càrrec de Xavier Albó

11:30 h. Pausa - cafè
12:00 h. Continuació de la ponència i col·loqui
13:30 h. Missatge de Pere Casadàliga
14:00 h. Dinar
15:45 h. Danses de Pau universal. Guiades per Teia Crosas
16:45 h. Intervencions:

VIURE SENSE RENTAR-SE LES MANS. A càrrec de Gustavo Duch

17:30 h. COSINT VOLUNTATS: Propostes senzilles per a millorar la convivència. A càrrec de Mercè Solé

18:00 h. Diàleg
18:30 h. Eucaristia
19:30 h. Comiat

03/04/2011
2011 : QUIN DÉU, QUINA RELIGIÓ ?

Escola pública DOMENY
Carretera de Taiala, 2
Girona 

Consulta el tríptic de la trobada

MISSATGE D’EN PERE CASALDÀLIGA PER LA TROBADA 

Gent amiga de la Trobada, aquesta tribu de solidaritat amb les nostres causes, aquest servei de comunió que estimula.

Enguany, la Trobada vol aprofundir en "Quin Déu? Quina religió?". Estareu ben assessorats pel company Vigil, mestre capdavanter en aquesta temàtica.
Churchill deia que en el fons de cada problema hi ha una Lliura Esterlina. El gran cínic ho sabia molt bé. Nosaltres podem dir que en el fons de cada problema hi està Déu. La religió és entranya de totes les cultures i, enguany, si creixen l’ateisme i l'agnosticisme, creix també la religió amb una proliferació exuberant de manifestacions. Diu que Nietzsche ja està reconeixent que Déu no és mort i Ortega i Gaset continua avisant: "Dios a la vista".

Però, de què estem parlant quan parlem de Déu i de religió?. Déu, sí, però quin Déu?.  Sí la religió, però quina mena de religió?. Jo tinc un poema que retruca amistosament a la Madre Teresa d’Àvila que té aquella famosa dècima: "Sólo Dios basta". Li dic a la Santa:

Sólo Dios basta, Teresa,
siempre que sea aquel Dios,
que es Él y todos y todo
en comunión.
Una autèntica vivència de Déu, una religió autèntica, ha d'ésser macroecumènica, plural, holística. Sempre en procés de trobada, oberta al misteri i de peus i de cor a terra fent camí amb tota la fillerada de Déu. El veritable Déu "serveix", perquè és amor. Una religió que no serveix per servir, no serveix per res, deia aquell valent bisbe francès. La religió ha d'ésser una vivència de convivència fraterna i sororal, de complicitat humana en totes les causes d'aquesta única gran família que és la Humanitat.

Quan es repeteixen aquests cataclismes que estem vivint arreu del Món i que la ciència i la tècnica no poden aturar, esclata sempre, escandalitzada, la pregunta: I Déu què hi fa?. Una pregunta comprensible, però que nosaltres, que tenim fe en el Déu vivent que és amor, hauríem de respondre amb una altra pregunta: I nosaltres què hi fem?.

I aquesta pregunta us deixo i em deixo al cor, per tal de continuar units en la trobada diària de la nostra solidaritat i de la nostra tendresa humana. Quin Déu anuncio jo? Quina religió és la meva?. No sols "a la tarda de la vida", sinó a tots els capvespres, a casa, al treball, a la comunitat, en l'acolliment als altres i a les altres, som jutjats per l'amor en qui creiem, per l'amor que donem.

Gràcies. I seguim fent via amb la més inclaudicable esperança. Parlant en cristià, on és la por, on el defalliment, si creiem que "tot és Gràcia", que tot és Pasqua?.

Pere Casaldàliga, amb el parkinson i tot 

 

 

Programa

10:00 h. Inscripcions i recollida de documentació.
10:30 h. Benvinguda i presentació de la jornada.
10:45 h. Ponència: QUIN DÉU, QUINA RELIGIÓ? a càrrec de Jose Maria Vigil
11:30 h. Descans
12:00 h. Continuació de la ponència i col·loqui
13:00 h. Missatge de Pere Casadàliga
14:00 h. Dinar
16:00 h. Intervencions 
             "Déu, més enllà de les religions"
             Laia de Ahumada (doctora en filologia, escriptora i coordinadora del Centre Obert   Heura)
16:30 h. "La recerca de l'Absolut a les diferents tradicions" 
             Teresa Guardans (doctora en humanitats i professors del CETR)

17:00 h. Diàleg
17:30 h. Pregària interreligiosa
19:00 h. Comiat

Pàgines