Celebrar un Jubileu del nostre Sant Romero d’Amèrica, és celebrar un testimoni que ens contagia de profecia, és assumir amb compromís les causes, la causa, per las quals el nostre Sant Romero és màrtir. Ell és un gran testimoni en el seguiment del Testimoni Major, el Testimoni fidel, Jesús. La sang dels màrtirs és aquell calze que tots, totes, podem i hem de beure. Sempre i en totes les circumstàncies, la memòria del martiri és una memòria subversiva Trenta anys han passat d’aquella Eucaristia plena a la Capella de l' “Hospitalito”. Aquell dia el nostre sant ens va escriure: “Nosotros creemos en la victoria de la resurrección”. I moltes vegades havia dit profetitzant un temps nou, “si me matan resucitaré en el pueblo salvadoreño”. Amb totes les ambigüitats de la història en procés, el nostre Sant Romero està ressuscitant a El Salvador, a la Nostra Amèrica, en el Món.
Aquest Jubileu ha de renovar en tots i totes nosaltres, una esperança, lúcida, crítica però invencible. “Tot és gràcia”, tot és Pasqua, si entrem a tot risc en el misteri del sopar compartit, la creu i la resurrecció.
Sant Romero ens ensenya i ens recorda que vivim una espiritualitat integral, una santedat tant mística com política. A la vida diària i en els processos majors de la justícia i la pau, “amb els pobres de la terra”, en la família, al carrer, en el treball, en el moviment popular i en la pastoral encarnada. Ell ens espera en la lluita diària contra aquesta espècie de “mara” monstruosa que és el capitalisme neoliberal, contra el mercat omnímode, contra el consumisme desenfrenat. La Campanya de la Fraternitat de Brasil, ecumènica aquest any, ens recorda la paraula contundent de Jesús: “No es pot servir a dos senyors alhora, a Déu i al diner”.
Responent a aquells que, en la Societat i a l’Església, intenten desmoralitzar la Teologia de l’ Alliberament, el caminar dels pobres en comunitat, aquesta altra manera de ser Església, el nostre pastor i màrtir replicava: “hi ha un ateisme més aprop i més perillós per a la nostra Església: l’ateisme del capitalisme quan els bens materials es posen com a ídols i substitueixen Déu”.
Fidels als signes dels temps, com Romero, actualitzant els rostres dels pobres i les urgències socials i pastorals, hem d’emfatitzar en aquest jubileu causes majors, veritables paradigmes algunes d’elles.
L’ecumenisme i macro ecumenisme, en diàleg religiós i en koinonia universal. Els drets dels immigrants contra les lleis de segregació. La solidaritat i intersolidaritat. La gran causa ecològica. (Precisament la nostra Agenda Llatinoamericana d’enguany està dedicada a la problemàtica ecològica, amb un títol desafiador: “Salvem-nos amb el Planeta”). La integració de la Nostra Amèrica. Les campanyes per la pau efectiva, denunciant el creixent militarisme i la proliferació de les armes. Urgint sempre unes transformacions eclesials, amb el protagonisme del laïcat, que va demanar Santo Domingo i la igualtat de la dona en els ministeris eclesials. El desafiament de la violència quotidiana, sobre tot en la joventut, manipulada pels mitjans de comunicació alienadors i per l’epidèmia mundial de les drogues.
Sempre i cada vegada més, quant més grans siguin els desafiaments, viurem l’opció pels pobres, l’esperança “contra tota esperança”. En el seguiment de Jesús, Regne endins. La nostra coherència serà la millor canonització de “Sant Romero d’Amèrica, Pastor i Màrtir”.
Pere Casaldàliga
