Paraules d'agraïment de la Glòria al XV PREMI JOAN ALSINA DE DRETS HUMANS

BON VESPRE!

Benvolguts Sr Gerardo Pisarello, representant de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Traveria i membres de la Casa Amèrica, Companys/es Araguaies, amics i amigues.

En nom de la nostra associació, GRACIES!.

Estem molt contentes de rebre aquest reconeixement, després de 27 anys de caminada.

27 anys que crec que han estat bastant fàcils doncs sempre hem tingut el nostre puntal, el nostre mestre, el bisbe Casaldàliga que ens ha guiat amb la seva coherència per tal de no perdre els nostres objectius de donar a conèixer les seves causes, “que valen més que la seva vida “ i que son les causes dels drets de les persones i dels pobles marginats i fins i tot prohibits. Causes molt concretes  de la regió de  de Sao Felix do Araguaia, però també  d’Amèrica llatina i del món.

Estem molt contentes per qui ens atorga el Premi, la Fundació Casa Amèrica, on realment ens sentim com a casa, i pel nom del Premi, “Joan Alsina de Drets Humans”.

Per preparar aquestes paraules d’agraïment, he volgut refrescar la memòria i saber una mica més de la vida del màrtir Joan Alsina.  La veritat, es que he quedat molt sorpresa amb les moltes coincidències biogràfiques amb el bisbe Pere.

Els dos, fills de famílies  pageses catòliques. Un de terres Gironines i l’altre del Bages, tot i que amb una diferència d’edat de 14 anys.

Als 11 anys els dos  van entrar al Seminari.

L’any 1968, els dos arriben a Llatinoamèrica , un a Brasil i l’altre a Xile, per tal de treballar amb els més pobres, en Joan en el mon obrer urbà, i en Pere en el món rural amb els camperols i indígenes. Tots dos aposten  per la Teologia de l’Alliberament.

El 1973, El Pare Alsina és assassinat i també son moments de molta repressió contra el bisbe Pere amb amenaces de mort constants. (dictadures militars, còndor, repressió també per als teòlegs de l’alliberament). Els anys 70 amb les dictadures militars i l’operació Còndor al sud d’Amèrica, que va suposar una forta repressió a la població civil i la desaparició dels drets humans en aquests països. I els religiosos como en Joan i el Pere van donar i arriscar la seva vida defensant-los.

Us he de dir que em vaig emocionar llegint el relat del soldat de 18 anys Nelson Bañados, autor de l’afusellament del Pare Alsina recordant les seves paraules “Por favor no me pongas la venda , mátame de frente porqué quiero verte para darte el perdón”

Qui va localitzar aquest soldat, va ser el Pare Miquel Jordà també Gironí i company de Joan Alsina, que va donar a conèixer la vida i la mort de Joan Alsina.

El seu germà Pere, en Pere Jordà claretià missioner a Brasil, va ser l’impulsor de que nosaltres naixéssim com associació.

L’associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga vam néixer l’any 89, amb el nom d’Amics del bisbe Pere Casaldàliga, quan en Pere Jordà, amb la seva tenacitat, va contactar amb diferents persones, amigues i seguidores del treball d’en Casaldàliga.

Moltes eren de Sabadell, el seu primer amor pastoral com ell en parla i també d’altres indrets. Algunes encara en formen part ( la Fina Farrés de Manresa, en Joan Soler de Vic, la Maritxu de Barcelona) i altres ens vam integrar una mica més tard.

L’objectiu era de donar a conèixer la figura del bisbe Casaldàliga, però sobre tot i per exprés desig d’ell mateix, donar a conèixer les seves causes.

Tenint en compte, que havia estat proposat Premi Nobel de la Pau per l’ Adolfo Pérez Esquivel per l’any 92, l’associació durant aquests primers anys es va dedicar a promoure aquesta candidatura.

Després del reconeixement del Nobel a Rigoberta Menchú, indígena, dona i pobra, tan  el bisbe Pere, com l’Associació ens vam donar per satisfets i vam començar una nova etapa que ens ha permès d’aprofundir més en les Causes.

També a petició d’en Pere vam començar a buscar un nom nou que no fos tan personalitzat , i així vam passar a  dir-nos ARAGUAIA, amb el bisbe Casaldàliga. L’Araguaia es el riu majestuós i ric  que banya la regió de Brasil on hi va arribar l’any 1968.

Què fem des de l’associació?

Publiquem  circulars amb escrits del bisbe Pere, informacions sobre el bisbat de Sâo Félix do Araguaia, de Brasil, d’Amèrica Llatina, campanyes de denúncia, les ponències de les Trobades, etc.

Mantenim contacte amb organitzacions de base, sobretot de Sense Terra, i  Indígenes, recolzant les seves lluites pels Drets Humans , per una alternativa política , econòmica i social que permeti una vida digna a les majories empobrides.

Donem suport econòmic al Bisbat de Sao Félix mitjançant aportacions voluntàries que rebem, sabent que aquestes van per ajudar a millorar la vida quotidiana dels més pobres, que pateixen la violència de l’absència dels drets humans.

Organitzem cada any una campanya per donar a conèixer una de les causes: la causa indígena, la terra,  l’aigua, l’ecologia, els sense sostre,  els meninos da rua, el poble negre, la dona, els immigrants, el deute extern, la comunicació, el diàleg interreligiós i intercultural, i com el mateix bisbe Pere diu “per l’eradicació de qualsevol marginació , de qualsevol imperialisme, de qualsevol colonialisme; la superació d’aquest estat d’esquizofrènia humana que és l’existència d’un primer món i d’un tercer món (i d’un quart mon també) quan som un sol món, la gran família humana, filla del Deu de la vida”

Causes totes elles que formen part del compromís del Pere en la seva realitat de denúncia de les desigualtats i injustícies que cada una d’elles porta implícita.

Per les campanyes, convidem algú de Brasil o Amèrica Llatina que  ens ajuda a conèixer com viuen les diferents realitats. En  Moura, Ana mª Guacho, Bellé, Avelina, Jose de Ribamar, Teofilo, Arlindo, Jeanette, Bassegio, Pedrinho, Pedro Trigo, Marcelo Barros,  Xavier Melloni, Chico Witaker, Canuto, Merce Budallés, Joao Pedro Stedile, Gogo,  Vigil, Arcadi, Alfredinho son alguns dels noms de les persones que ens han acompanyat durant tot aquest temps i als qui els hi volem agrair tot el que ens han ensenyat.

 Intentem que el seu missatge arribi al màxim de gent possible, contactant amb mitjans de comunicació i organitzacions amigues de casa nostra (Justícia i Pau, Comitès Oscar Romero...) que organitzen xerrades, reunions.

La campanya, però, té un dia central, tota una jornada, on a part d’escoltar la persona convidada, també donem la veu a persones i entitats de casa nostra que treballen en el mateix tema de manera que s’estableix un pont de comunicació i d’aproximació de les dues realitats.

Recordem per exemple, després d’escoltar a l’Arlindo que treballa amb els Sense Sostre de Sao Paulo,  el testimoni  del Joan un sense sostre que havia tingut de professor al bisbe Pere quan estava amb els claretians de Sabadell, abans d ‘anar a Brasil, o les semblances de lluita del Pep i el Josep, pagesos del Maresme i Lleida amb el Joao Pedro dels Sense Terra de Brasil, per no ser engolits per les grans multinacionals.

 “Globalitzem la lluita Globalitzem l’esperança” criden els de Via Campesina.

Molts dels temes que hem tractat en les últimes campanyes han estat en paral·lel amb l’Agenda Llatinoamericana de la que el Bisbe  Pere n’és impulsor,  juntament amb en Jose Mª Vigil.

I justament aquest 2015, el tema a tractar ha estat:

DRETS HUMANS (R) EVOLUCIÓ PENDENT

En la seva introducció en José Mª i en Pere ens diuen:

“Una realització plena i aconseguida dels Drets Humans,

de tots ells, equivaldria a una revolució integral: democràtica , socialista , feminista, popular, ecològica... Seria la topía de la Utopia: la realització de tots els nostres desitjos. És per això que una renovada presa social de consciència d’aquests drets i la seva implementació en la corresponent estructura jurídico social és quelcom revolucionàriament més efectiu que molts esforços de militància sociopolítica en altres camps”.

I continuen: “És una evolució, en curs que hem d’acollir i ajudar a completar. I per part nostra, és també una (r) evolució la dels Drets Humans. No els del segle XVIII, ni els de la Declaració de 1948, sinó els d’aquesta utopia sense fons, que es transcendeix a ella mateixa i és re-descoberta, reinventada i (R)evolucionada per cada generació”.

Però ja en el 2006, en Pere Casaldàliga en el seu discurs d’agraïment pel Premi internacional Catalunya, ens deia:

“L’objectiu i la mediació de totes aquestes causes nostres es poden formular en aquest postulat: humanitzar la humanitat practicant la proximitat. És una utopia? L’Evangeli és una utopia encara més gran.”

I de manera profètica continuava  dient:

“La globalització actual, amb tots els seus pecats, greus, té com a contrapartida la virtut de fer que avui, com mai, la humanitat se senti “una”. Estem descobrint, per necessitat, que naveguem en el mateix vaixell. “El xoc de civilitzacions” o “l’aliança de civilitzacions” són l’alternativa inevitable. Com que ara ens trobem tots amb tots, hem d’optar per xocar els uns contra els altres, en la intolerància i en l’agressió, o per abraçar-nos en la comprensió i en la complementarietat. Els murs, les valles, les tanques, les lleis d’intolerància no són una solució humana. Els “bàrbars del sud” acabaran trencant les fronteres de la separació. “La fam no té fronteres”, cridava el supervivent d’una pastera africana. Aquests nous bàrbars acabaran envaint la terra, la casa, la taula, l’ànima dels privilegiats d’un primer món: primer en abundància; primer en insensibilitat?

La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes, de cadascú i cadascuna de nosaltres. La ciència, la tècnica, el progrés, només són dignes del nostre pensament i de les nostres mans si ens humanitzen més.

Ja és consens universalitzat que només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions. I que només hi haurà pau entre les religions si hi ha un diàleg entre les religions. Un diàleg interreligiós, però, que sigui generador d’humanitat. Perquè no es tracta d’asseure les religions en una tertúlia narcisista i asèptica fora del món real de la pobresa, de la fam, de la guerra, del racisme, de la marginació, de la por. El contingut fonamental d’aquest diàleg interreligiós ha de ser també el d’humanitzar la humanitat, en nom de Déu. Malauradament, durant segles, i encara avui, les religions són, massa sovint, fonamentalisme, divisió i fins i tot guerra. És hora de creure en unitat plural en el Déu de la vida i de l’amor, i de practicar la religió com a justícia, servei i companyia. Un Déu que separa la humanitat és un ídol mortífer. La tasca primordial i comuna d’humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat.

El pròxim és aquell o aquella a qui jo m’acosto, i que posa en primer lloc els que han caigut en el camí, les persones marginades, les dones violentades i sotmeses, els emigrants suspectes, els estranys dels que m’estimo més no saber res, tan ocupat com estic amb els meus negocis o potser amb el meu culte...

M’he de fer pròxim descobrint el pròxim, buscant-lo, acollint-lo, donant i donant-me al seu servei. Sense fer “accepció de persones”. Sense por de contaminar-me amb un samarità heterodox.

Només estimo el pròxim en la mesura en què surto –lliure, obert, solidari– a trobar-lo, acostant-m’hi, acostant-lo a mi.

La humanitat no s’humanitza amb aparells i formulacions (útils al seu temps i de la forma adequada), sinó amb l’aproximació humana de cadascun i cadascuna, de cada persona i de cada poble. Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat.”

Amb aquestes paraules d’en Pere, us volem agrair de nou el Premi, que ens serveix d’al·licient per continuar en la nostra tasca de donar a conèixer el seu missatge i les seves causes.

Tasca a la que ens sentim en aquests últims temps, potser encara més obligats degut a la salut del bisbe Pere amb “el germà parkinson”, que li provoca cada cop més problemes de comunicació.

I ja per acabar i per tal de reconèixer també,  la vessant poètica d’en Pere deixeu que us llegeixi un breu poema. És en portuguès i diu així.

ORAÇAO DOS DIREITOS HUMANOS

O Deus que nos criastes â vossa imagem e

Semelhança,

na dignidade de filhas e filhos,

herdeiros de vossa vida e de vossa glória:

Abençoai todos os movimnetos de Direitos Humanos,

Fortalecei todas as persoas que por eles lutam

e educai-nos na convivência

corresponsável e feliz,

da dignidade humana que nos concedestes.

Por vosso Filho Jesus, nosso Irmâo Divino e Humano,

Caminho, Verdade e Vida.

Amén, Axé, Awere, Aleluia.

Pere Casaldàliga

                                                     Moltes Gràcies!.