Solidaritat amb el bisbe Pere Casaldàliga en la defensa de les terres indígenes.

Nota de solidaritat amb Dom Pedro Casaldàliga

Al acostar-se la desocupació de la Terra Indígena Marâiwatsèdè, després de més de 20 anys d’invasió, quan els no indígenes han de ser retirats d’aquesta àrea, es multipliquen les manifestacions de fazendeiros, polítics i dels propis mitjans de comunicació contra l’acció de la justícia.

En aquest moment de desesperació, una de les persones de més rellevància que els invasors i els que els defensen veuen és Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia, a qui volen, de manera irresponsable i sense escrúpols, imputar la responsabilitat per la demarcació de l’àrea Xavante a les terres del Posto da Mata.

Les entitats que signem aquesta nota volen exterioritzar la nostra més estricta solidaritat a Dom Pedro. Des del moment que va trepitjar aquesta terra de l’Araguaia i més exactament, des de que va ser consagrat bisbe de la Prelazia de Sâo Félix do Araguaia, la seva acció sempre va ser en defensa dels
interessos dels més pobres, els pobles indígenes, els posseiros i els peons. Tots sabem que Dom Pedro i la Prelazia sempre han donat suport a totes les ocupacions de terra pels posseiros i els sense terra i com aquestes ocupacions han sigut el suport que ha possibilitat la creació de la majoria dels municipis de la regió.

En relació a la terra indígena Marâiwatsèdè, dels Xavantes, els primers habitants de la regió en les dècades de 1930, 40 i 50 són testimonis de la presència dels indígenes a la regió i com ells rondaven per tota l’àrea. Va ser amb l’arribada de les empreses agropecuàries, a la dècada del 1960, amb el suport del govern militar, que la Suiá Missu es va establir a les proximitats d’una de les aldees i fins i tot va aconseguir el suport del Servei de Protecció a l’indi per veure’s lliure de la presència dels indígenes. La premsa nacional va donar la notícia que 289 Xavantes de la regió que van ser transportats en avions de la FAB, el 1966, cap a l’aldea de Sant Marcos, en el municipi de Barra do Garças.

El 1992, la AGIP, empresa italiana que havia comprat la Suia Missu de les mans de la família Ometto, es va voler desfer d’aquestes terres. En ocasió de l’ECO-92, sota pressió fins i tot internacional, l’empresa va destinar 165.000 hectàrees pels Xavantes que, durant tot aquest temps, somiaven en tornar a la terra d’on havien estat expulsats. Immediatament terratinents i polítics de la regió van fer una gran campanya per ocupar l’àrea que havia estat reservada als Xavantes, precisament per impedir que ells retornessin. El dia 20 de juny de 1992, algunes àrees havien estat ocupades i es va fer una reunió al Posto da Mata, a la que hi van participar polítics de Sâo Félix do Araguaia i d’Alto Boa Vista i també hi havia periodistes. La reunió va ser tota gravada. Les converses deixen ben clar que la invasió de l’àrea era per impedir la tornada dels Xavantes. “Si la població ha cregut correcte prendre aquestes terres en lloc de donar-la als indis, nosaltres hem de donar suport al poble” (José Antônio de Almeida- Bau, aldalde de Sâo Félix do Araguaia). “La finalitat d’aquesta reunió és intentar organitzar millor als posseiros que estan dins de l’àrea... Si es tracta de col·locar l’indi en el seu habitat natural, l’hem d’enviar cap a Jacareacanga, o l’Amazones, o al Pará...” (Osmar Kalil – Mazim, candidat a l’alcaldia de Alto Boa Vista). Nosaltres ajudem fins que tots els posseiros d’aquí siguin situats... Ha arribat un punt, o nosaltres o ells (els Xavante) perquè nosaltres tenim el dret... Diuen que aquí tenim molts indis? Aquells que estan preocupats amb l’assentament dels indis. Hi ha un munt de països que no tenen indis. Podem portar-ne la meitat... A Itàlia tenen indis? No, no en tenen! Porta’ls! Porta’ls cap allà! Carrega cap allà! Ara, no vinguis a jugar amb nosaltres, no... (Filemon Costa Limoeiro, en aquella època era funcionari del Fòrum de Sâo Félix do Araguaia.

L’Àrea reservada pels Xavante va ser tota ocupada pels fazendeiros, polítics i comerciants. Molt petits van ser incentivats i recolzats a ocupar algunes petites àrees per donar cobertura als grans. El govern de la República, però estava actuant i després, el 1993, va declarar l'àrea com terra indígena que va ser demarcada i aprovada el 1998 pel president Cardoso. No és fins ara que la justícia està reconeixent de manera definitiva el dret major dels indis. El que D. Pedro sempre ha demanat, en relació a aquesta terra, ha estat que els petits que van entrar enganyats, fossin assentats en altres terres de Reformes Agràries. Però el que es veu, tan abans com ara, és que els petits continuen sent utilitzats pels grans i pels polítics amb la intenció de no garantir als pobles indígenes un dret que els hi és reconegut per la Constitució Brasilera.

Una vegada més, volem manifestar la nostra solidaritat a Dom Pedro i denunciar aquesta mentida per part d’aquells que intenten eximir-se de la seva responsabilitat sobre la situació de sofriment, tensió i amenaça de violència que ells mateixos van crear, passant aquesta responsabilitat als nostre bisbe
emèrit.

5 de desembre de 2012

Conselho Indigenista Missionário – CIMI - Brasília
Comissão Pastoral da Terra – CPT - Goiânia
Escritório de Direitos Humanos da Prelazia de São Félix do Araguaia – São Félix do Araguaia
Associação de Educação e Assistência Social Nossa Senhora da Assunção – ANSA – São Félix do Araguaia
Instituto Humana Raça Fêmina – Inhurafe – São Félix do Araguaia
Associação Terra Viva – Porto Alegre do Norte
Associação Alvorada – Vila Rica
Associação de Artesanato Arte Nossa – São Félix do Araguaia
Grupo de Pesquisa Movimentos Sociais e Educação - GPMSE - Cuiabá
Associação Brasileira de Homeopatia Popular – ABHP - Cuiabá
Fórum de Direitos Humanos e da Terra de Mato Grosso - FDHT - Cuiabá
Fórum Matogrossense de Meio Ambiente e Desenvolvimento – FORMAD - Cuiabá
Centro Burnier Fé e Justiça – CBFJ - Cuiabá
Instituto Caracol – ICARACOL - Cuiabá
Rede de Educação Ambiental de Mato Grosso – REMTEA - Cuiabá